Què passa si no s’accepta la justificació del declivi?
D’acord, aquí teniu la meva versió amb un rotllo més humà i menys monotònic:
Una pregunta que sempre flota a l’aire quan les empreses s’enfilen en el món boig de les ofertes públiques: "Què passa si no accepten la justificació de la víctima?" Vinga, la por típica de ser llançat just quan pensàveu que ho teníeu. I sí, la cosa pot arribar a ser lleig.
En ofertes públiques, les empreses llancen les seves ofertes per veure si obtenen un contracte amb una entitat estatal. Fins ara tot està bé. Però el problema és que si oferiu un preu massa baix, us demanen que expliqueu el "truc". És a dir, com diables aconsegueixes donar aquest preu sense la qualitat del vàter? Perquè les ofertes sospitosament barates solen acabar en drames: els valors predeterminats, fudge o directament, el contracte fabricat en pols.
Rebutgeu la justificació? Mal senyal. Bàsicament, l’administració no s’empassa la seva història. O no sembli prou, ni sembli una història xinesa, o dubteu que realment podreu complir el que es promet. De vegades, ni tan sols confien en que tinguis múscul financer per suportar aquest preu. Total, si no els convenç, us llancen del concurs. Chau, adéu, moltes gràcies per participar. Això es recopila, en cas que s’estan llegint lleis, a l’article 149 de la llei 9/2017 (sí, aquella Bíblia dels contractes públics).
Ara, depèn de l’organisme i de com sigui la licitació, us permeten tornar -ho a provar o canviar alguna cosa a la vostra oferta. Però tingueu cura, això pot allargar el procés i, per descomptat, generar més problemes i despeses. No és la festa que vulgueu.
La tranquil·la clau de dormir? Curre la justificació. Sense mitges tintes: poseu dades, demostreu que podeu amb el preu baix sense sacrificar la qualitat ni deixar els vostres empleats menjant macarrons durant tot el mes. I, per descomptat, ni tan sols pensa en ignorar el que demana la licitació, perquè és allà on s’acostumen els despistats.
De totes maneres, si no accepten la justificació, el marró pot ser gros. Per tant, és millor preparar -se bé i no jugar -lo amb arguments solts. Aquí, el que no corre, vola.
