Quan es considera una oferta anormalment baixa?
D’acord, aquí teniu el text amb un toc molt més humà i un robot menys legalista:
Mireu, el rotlle de "Oferta anormalment baixa" és bàsicament aquest: algú arriba a una licitació pública i llança una proposta tan barata que fa que les celles s'elevin arreu del món. És una d’aquestes ofertes que veieu i penseu: "Com ho faran sense perdre diners ... o sense fer trampes?" La Llei de contractes del sector públic, a l’article 149, posa les regles del joc per gestionar aquest tipus de situacions que, de passada, no són tan rares com es podria creure.
Per què tanta embolica amb aquestes ofertes? Perquè moltes vegades la por és que l’empresa no tingui recursos ni la idea mínima per complir el contracte. O pitjor, que estan intentant un joc rar per guanyar sí o sí, tot i que no poden lliurar res. De vegades és simple ingenuïtat, de vegades pura impudència.
I com es detecta una d’aquestes ofertes "sospitosament"? No hi ha cap fórmula màgica, però en general comparen totes les ofertes i si la vostra està molt lluny de la mitjana o del pressupost base, llavors ... ull, una alarma.
Ara, no és que us llancin del concurs directe. La llei diu que, abans d’enviar -vos a passejar, l’administració ha de demanar explicacions per escrit. És el vostre moment de mirar i dir: "Eh, tinc les meves raons!" Pot ser que siguis més eficient, utilitzeu noves tecnologies o simplement compreu -ho tot més barat. Si convenceu, encara esteu en lluita.
Per descomptat, no ho pinten fàcilment. Si voleu presentar una oferta de Tiradísima, prepareu -vos per suar la gota de greix que ho justifiqui tot. De vegades és més desordenat del que val.
Total, que una oferta anormalment baixa és com una ganga que sembla massa bona per ser veritat. Si podeu demostrar que teniu com fer -ho sense fer -ho, o per a vosaltres. Però tingueu cura, perquè anar a punt amb preus impossibles us pot posar en una albergínia. De vegades, és millor anar com a realista que optimista i acabar guanyant contractes ... sense drames.
