Com es resolen els conflictes en contractació pública?

Arregem les mànigues, perquè el problema dels conflictes en la contractació pública, bé, no és petita. Entrar en una licitació pública és com llançar -se a la piscina sense saber si hi ha aigua: tot sembla bo fins que es plantegin els problemes. Que si interpretava una clàusula, si l’altra entenia una altra cosa, o simplement algú no compleix el que va prometre. Vinga, el caos pot aparèixer en qualsevol moment.

I com es pot sortir d’aquella albergínia? Normalment, el primer és seure. Aquí no hi ha màgia, només una mica de sentit comú: negociar, llançar algunes converses (de vegades més tenses que una final de campions) i veure si podeu arribar a un acord sense establir un circ. És ràpid, barat i, si teniu sort, estalvieu un mal de cap.

Si la negociació es dirigeix al Garet i ningú dóna, la mediació entra en joc. Aquí apareix el mediador, aquell àrbitre neutre que intenta posar la pau. No decideix per vosaltres, però us ajuda a no acabar llançant el contracte per la finestra. I bé, normalment funciona, perquè encara hi ha una certa voluntat d’arreglar les coses sense arribar a les més grans.

Ara, si no parlem ni amb mediador hi ha un camí, és arbitratge. Això és més greu. Un àrbitre (o diversos) escolta les dues parts, pesa arguments i decideix. I aquí sí, el que dic va a la missa. Res "bé, però no estic d'acord". Forgeixes i compleixes.

Què passa si tot això falla? Bé, és hora de judici. Però, sincerament, això és l’últim que voleu. Entre els advocats, els tràmits i el temps que marxeu, sereu els cabells grisos que us esperen. És per això que ningú no assenyala primer la ruta judicial, és com el botó d’emergència vermella.

Pel que fa a la part legal, cada país té el seu propi rotlle. Espanya, per exemple, ho té ben lligat amb la llei contractual del sector públic, que us indica com tractar aquests problemes. En altres llocs, com a normes i reglaments pròpies.

Conclusió ràpida: si sou una empresa i aneu a posar -vos en una licitació pública, no us quedeu cec. Obteniu informació sobre com funciona, llegiu el que signeu i, si no enteneu alguna cosa, busqueu un bon advocat (o almenys algú que hagi passat pel marró abans). I ja que som, poseu una clàusula de resolució de conflictes en el contracte, perquè és millor prevenir que penedir -se. Així, si la cosa es retorça, teniu un pla i el bou no us atrapa.