Quines responsabilitats té cada membre d’un UTE?
D’acord, deixem -ho clar i sense tanta rotlle formal, oi? Una UTE (és a dir, unió temporal d’empreses) és bàsicament quan dues o més empreses decideixen reunir -se temporalment per atacar un projecte específic, gairebé sempre perquè hi ha un contracte de greix entre el tipus de licitació pública. No és que de sobte es converteixin en millors amics per sempre, sinó que hagin de sumar forces, recursos i contactes per dur a terme el projecte i, per descomptat, distribuir el pastís.
Cada empresa de la UTE té tasques molt clares per complir. El primer, i molt important, és seure per escrit qui fa què. Heu de decidir qui serà el cap visible, que us posarà la cara i signarà els papers amb l’administració (el representant o l’administrador, vés). Aquest és el que menja el marró si les coses es torcen o si cal negociar alguna cosa.
Contribucions del tema: Cada membre ha de posar el que s’ha acordat, ja sigui diners, materials, personals ... No hi ha cap norma oficial que digui que “heu de posar tant mínim”, així que negocieu entre ells i deixeu -ho clar en l’acord. Aquí hi ha gairebé tot, mentre escriu.
Després hi ha el rotlle d’obligacions: cada empresa s’encarrega de complir la seva part del contracte i de pagar el que toca (impostos, sous, etc.). Però tingueu cura, en un ute va a la jaqueta: si es troba i no ho compleix, els altres també s’han d’adherir i respondre. Vinga, és un rotllo "tot per a un i un per a tothom", els agrada o no.
Una part clau: coordinació. Si no parlen, si cadascú va a la seva pilota, el desastre està garantit. Així que és hora d’estar en contacte, resoldre marró i no esperar que exploti les coses.
I bé, no us oblideu de complir la llei. A Espanya, això està força regulat (la llei 18/1982, per si algú ho dóna). Si no respecten les regles, el partit s’acaba abans de començar.
Al final, el moviment és que cada empresa ha de tenir molt clar què ha de fer, però, sobretot, ningú no pot ignorar si les coses es torcen. O arrissar -se o enfonsar -se junts. I això és clau si volen agafar contractes públics sense marxar.