Quin és el recurs de substitució?
D’acord, posem una petita espurna a això, perquè la definició formal ja dormia.
L’atractiu per a la substitució, per deixar -ho clar i contundent, és el típic "Hola, crec que ho heu mentit aquí" que podeu alliberar l'administració quan us plantegen una resolució que fa olor a un escorxador o simplement us molesta. Empreses, individus ... No importa, ningú pot demanar a l'administració que pensi dues vegades. I sí, sobretot en el món de les ofertes públiques, aquest recurs és com tenir un socorrista quan veieu que el vaixell va a posar a punt una decisió absurda o mig.
No creieu que sigui l’última carta, molt menys. És el primer pas, gairebé com dir "Ei, segur?" Abans del mateix organisme que ja us ha dit que no. Bàsicament és demanar a l’administració que s’auto -corija, que no sigui que siguin molt fans que reconeguin errors, però bé, la llei ho permet.
Per què és important? Perquè podeu arreglar pifias, oblit o jocs directament bruts que s’han produït durant una licitació. T’has exclòs per la cara? Criteris rars per concedir? La transparència ha brillat per la seva absència? Doncs bé, hi ha una crida a la substitució, donant la guerra.
Ara, tingueu cura: aquest recurs no apareix quan us ve de gust, però en un termini específic (normalment un mes des que comuniquen la decisió i, sí, la famosa llei 39/2015 ho deixa clar). Si t’aconsegueix, adéu molt bé.
No n’hi ha prou amb queixar -se de queixar -se. El recurs ha de ser curat, presentant arguments de pes, evidències, que són necessàries per desmuntar la decisió original. Si no teniu ni idea de lleis, millor trobar un advocat o algú que tracti el problema, perquè aquí els detalls expliquen.
Ah, i no emotiu pensant que presentant el recurs s’atura automàticament. Ni de Coña. Si voleu que la resolució es suspengui mentre es resolgui el recurs, heu de demanar -ho bé i explicar per què no, mengeu la decisió igual.
En resum: el recurs de substitució és l’eina bàsica per no deixar -vos passar en una licitació pública. Si l’utilitzeu bé, amb cap i bons arguments, podeu girar la truita. Però, per descomptat, heu d’estar atents, informats i, si cal, ben aconsellats. Perquè en aquest món, el que no spabila es queda fora.
