Què és el contracte de concessió d'obres públiques?

D’acord, anem al gra i contundent: el famós contracte de concessió d’obres públiques és bàsicament quan el govern, ja sigui perquè no vol o no, la pilota passa a una empresa privada per construir i tenir cura d’una obra (ponts, carreteres, qualsevol cosa) durant un temps. No és que us donin el treball, l’ull, el privat ho interpreta: el construeix, el manté i, si tot va bé, fa diners que cobren peatges, venda de serveis o el que toca.

La gràcia d’aquest contracte és que l’Estat es desfà del marró de la despesa inicial i dels riscos, sobretot quan la cosa costa un ull de la cara o ni l’experiència per fer -ho sol. És a dir, és com dir "fes -ho que et deixi, però si ho cargles, és el teu problema". Win-Win ... en teoria.

Ara, què la diferencia dels altres contractes públics? Bé, per començar, aquí el privat no cobra només per posar maons, però deixen que l’obra exploti un bon moment per aconseguir suc. Si hi ha peatges, els cobra. Si ven aigua, doncs. Però, per descomptat, si l’obra no dóna ni pipes, el que perd és el concessionari, no l’estat. De manera que hi ha més risc per a la privada que en un contracte normal, on pagueu i oblideu.

El rotlle legal varia segons el país, però normalment hi ha regles de manera que les concessions de dits no es distribueixen entre amics. Hi ha d’haver licitació pública, transparència i algun tipus de control perquè el concessionari no faci el que vol. Vinga, no és l’oest llunyà.

Si sou una empresa i voleu entrar en aquesta albergínia, és millor que sabeu bé el que obteniu. Heu de llegir la impressió petita, tenir múscul per suportar les fluctuacions i estar a punt per afrontar els polítics, la burocràcia i els usuaris enfadats. I tingueu cura, ja que aquests contractes solen estar a llarg termini, prepareu -vos per als canvis de govern, les crisis econòmiques i altres sorpreses. No és per mandrós, realment.